co讓人

És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot alló que mhe amagat i que no mhe volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no sesborren, imatges que no sen van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes daigua senyoren, aquells que ja no es veuran.
Difícil descobrir qui soc avuí.
Una gota em cau mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala,
tomba la bala que mapuntava, era la meva
i jo mateix em disparava.
Raig de llum il·luminam, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No sesborren, en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora.
On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...
Hauria dhaver estat diferent,
però en un moment shan tancat les portes.
Poso els peus a terra, vull caminar
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que the amagat i que no the volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no sesborren , imatges que no sen van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes daigua senyoren, aquells que ja no es veuran.