Vies Paral·leles

Vam prometre perdre l'orgull,
després de tants colps
contra el mateix mur.

Vam escriure'ns cartes d'amants
i entre línies dibuixàvem
les carícies, d 'amagat.

Sense por, anem avançant.
Ja que no queda res a perdre,
ja que la pluja ha amainat.

Sense por, seguim caminant.
Però en vies paral·leles
que ja mai no es trobaran.

Vam voler creure'ns gegants.
Contra tot el que venia,
no érem més que un gra d' arena d'aquest mar
que ens uneix en un instant.
El mateix que ens acaba distanciant.

Sense por, anem avançant.
Construint les nostres vides,
allunyant- nos del passat.

Sense por, seguim caminant.
Però en vies paral·leles
que ja mai no es trobaran.

No es trobaran.